Hola J,
tots hem flipat amb l’èxit les
darreres eleccions catalanes de la fins ara relativament poc coneguda CUP. Com
a membre actiu d'aquest partit, podries explicar en què consisteix aquesta
formació política i el seu projecte?
La CUP és lo que vindria a ser l’esquerra independentista catalana de tota
la vida. Com partit es va crear farà uns 10 anys però te una arrel molt
profunda i de fa molts anys. El que passa és que ens vam adonar de que si el
nostre treball era a nivell municipal seria molt mes efectiu que intentant
estar directament al parlament. Hem fet feina de formigueta any rere any i ara
comencen a vores els primers fruits.
Abans de les eleccions,
quins resultats esperàveu? Aquests 3 escons han superat les vostres
expectatives més optimistes?
La veritat és que no esperàvem res. De fet un mes abans de les eleccions
estàvem decidint a una assemblea extraordinària si ens presentàvem o no. Va ser
un mes molt intens, de esforç i feina ben feta, ja que tota la nostra campanya
ha estat autofinançada, sense demanar ni un sol euro als banquers, causants de
la major part de tots els nostres problemes, i contant no mes amb ajuts anònims
i el treball de tots els militants i simpatitzants.
Ara fem una mica
d'autocrítica. Amb totes les merdes que ha fet CiU, què et/us sembla que la
dreta hagi revalidat la seva majoria al Parlament? Si no se'ls ha tirat del
govern en aquestes circumstàncies, què fa falta?
Lo mateix que a la resta del país, que va guanyar el PP amb majoria
absoluta sabent que el seu programa era una mentida, o el PP a Valencia i
Galiza, que farts de retallades i corruptes continuen sortint guanyant. El que
cal és que la gent sàpiga que no tota la política és la política que hi ha a la
majoria dels ajuntaments i parlaments, on l’enxufisme, i la corrupció estén a
l’ordre del dia. Hi ha que demostrar-li
a la gent que hi han “politics” com nosaltres, que no ens considerem
politics, per començar, que lo que volem és
treballar i aconseguir millores per al nostre poble. Pot ser les nostres
metes siguin errònies, per això som un partit obert a que qualsevol vinga i ens
done la seva opinió, i fer el que en consens siga millor. De mica en mica la
gent ho valora, i com al nostre cas fa 10 anys a les primeres eleccions
municipals traguérem 4 regidors, però a les següents vam traure gairebé 200 i 4
alcaldies. I veient el suport d’aquestes eleccions autonòmiques, el fruit cada
volta és mes ampli.
L'esquerra, tant a nivell de
Catalunya com de tot l'Estat, no està massa fraccionada?
Mes que l’esquerra estiga fraccionada, és que la dreta esta massa unida en
un sol front. CIU a Catalunya o PP a Espanya no tenen una veritable competència
ideològica. Va tot, des del centre-dreta fins l’extrema dreta i no mes partits
minoritaris com España 2000, UPyD, Ciutadans rasquen una miqueta de la gran
massa que acumula la dreta. A banda, el vot de la dreta mai castiga. Dona igual
que ho facin be o no, ells sempre voten al seu partit.
Parlant de fraccionament,
s'entén que la vostra competència directa en les urnes és ERC. Què us
diferencia d'ells?
Ens diferencia principalment que nosaltres sí som una veritable Esquerra. Per
exemple en aquestes eleccions al seu programa es parlava de moltes privatitzacions.
No com al nostre, que és just al contrari el que busquem: la nacionalització de
la banca, transport, llum aigua, etc. A
banda, nosaltres creiem amb l’assemblearisme com eina de treball i de presa de
decisions. Si per a fer les coses bé hi ha que ser lents, ho serem. No creiem
en els sistemes piramidals de la majoria de partits on els militants de base,
els realment importants, no mes estén per
a fer la feina bruta i donar diners. Els nostres militants son els que
prenen les decisions.
Catalunya té lloc en una III
República Federal Espanyola o el camí de l'independentisme ja no té marxa
enrere?
No té marxa enrere. No crec que estigui a la volta del cantó, però als últims
10 anys s’ha viscut un canvi radical en la consciència de la gent. Hem passat
de considerar-nos catalans dins d’Espanya a voler ser catalans fora d’ella. I
cada dia, amb missatges com els darrers del militars espanyols dient que hi ha
que portar els tancs a Catalunya o el sr. Wert que vol espanyolitzar la nostra
educació, doncs encara fan que aquest sentiment d’independència sigui major.
I què ocorrerà en cas de
secessionisme amb el País Valencià i Balears? Estan englobats en el projecte de
CUP?
El projecte de la CUP creu amb els Països Catalans. Quan es va decidir si
ens presentàvem a les eleccions, un altre tema que es debatia era justament
aquest. Si la independència hauria de ser tota en conjunt dels Països Catalans
o lo que finalment es va decidir, perquè si no era refrenar l’ímpetu que hi
havia ara mateix, és que Catalunya s’independitzi i amb el temps Balears i el
País Valencià s’adhesionen.
El model assembleari del que
CUP fa gala, és compatible amb la maquinària parlamentària? No pot convertir-se
en un escull per a vosaltres mateixos?
Com he dit abans l’assemblearisme és la nostra forma de ser. No creiem en
altre sistema. De fet, ara una de les coses que se’ns planteja és com
estructurar-nos i passar de nivell municipal a nacional. Ja anàvem fins dalt de
feina amb assemblees reunions, etc.. Doncs res, ara el que ens toca és
llevar-nos mes hores de son i pencar mes.
Es diu que CUP no té líders
ni jerarquia, però el cap de la vostra llista David Fernández ha
destacat tant -per a bé- que en la pràctica sí s'ha convertit en el líder de
CUP, no és així?
No és líder. De fet ell no sabia que anava com a cap de llista fins que li
vam dir que havia sortit elegit. Això sí, hem fet un gran descobriment amb ell.
És el candidat que millor ens podria representar. El problema és que, per els
nostres estatus, tot just pot estar un mandat. Trovar-ne algú tan adient com
ell serà una feina dura.
Una prova d'agilitat mental:
defineix ràpidament al ministre Wert sense emprar les expressions "xulo de
merda", "feixista", "prepotent" ni "fill de puta" :-)
Nacionalista Español
Per últim, on veus a
Catalunya d'açí a 5 anys? I a València?
A Catalunya prop del referéndum. A València, encara que em dol perquè soc
valencià, encara li costarà uns quants anys. El que sí em dona esperances és
vore als estudiants al carrer com a la primavera valenciana, i la gran
quantitat de grups de música, escriptors i artistes que recolzen la nostra
llengua i la nostra cultura. Eixe és el brou de cultiu que fa falta per a arribar
a l’esperada independència.
Moltes gràcies i salut!
Salut i llibertat
No hay comentarios:
Publicar un comentario